Però, a part d’això, l’ Albert ja havia fet altres coses com a navegant de grans travessies:

85-86 Volta al món amb tripulació (Whitbread) en el Fortuna Lights
La Mini Transat al 87 i al 99 (en solitari)
Transat Jacques Vabre 97
I moltes altres, en total 12 travessies a l’Atlàntic (3 en solitari, 2 en dobles, 2 com a navegant i 5 com a tripulant).

També com a director tècnic en construcció de vaixells ha destacat molt, per exemple la direcció del vaixell BBV Expo 92 o la construcció d’un 60 peus per la Vendée Globe 92-93, construcció d’un trimarà  de 60 peus de competició, etc.

Quan i com t’inicies en el món de la vela?
Va ser l’any 80, i tot ve de la lectura del llibre eh petrel, el qual em despertà un desig de navegar en solitari.

Quina és la teva relació amb Palafrugell i concretament amb el CV Calella?
De petit, quan tenia 13 anys, solia venir a fer submarinisme a la zona de les cales de Palafrugell i Begur. El tema del CV Calella és molt curiós, ells van contactar amb mi, jo no era de cap club i  no ho havia estat mai. Vaig conèixer com eren i el que feien i em va agradar la seva forma de fer, i aquí estic, navegant pel CV Calella.

Amb quin Albert Bargués t’identifiques més, amb el navegant o amb el  constructor i director de projectes d’embarcacions?
Tot plegat. Sóc una persona molt polifacètica, i m’identifico  igual amb els dos. El que sí és veritat, és que quan faig una cosa m’involucro al màxim amb el que faig.

De quin vaixell tens millors records o te’n sents més orgullós d’haver tripulat o fabricat?
Mira, cada vaixell té el seu encant, en el seu moment. No em puc decantar per cap, i pensa que tots ells m’han aportat moltíssim.

Tu has navegat en solitari i amb companyia, què és més difícil?
Aquesta pregunta me la fa tothom i jo responc el mateix: “ totes dues coses són igual de fàcils i igual de difícils”

Albert, què ha estat el millor i el pitjor a la Barcelona Wold Race 2007? La repetiries?
No hi ha ni un pitjor ni un millor, en conjunt m’ho he passat molt bé, i n’he gaudit molt. I si la repetiria? Doncs mira, ara per ara no m’ho plantejo, però si  sorgís en parlaríem.

El vostre objectiu era acabar la regata, ja que hi havia vaixells  millors i molt més ràpids.
No creus que es va molt al límit en la construcció de vaixells per aconseguir grans velocitats i que això va en detriment de la seguretat i que pot ser perillós?

És evident que quan fas grans travessies hi ha un risc, i més en el mar.  Quant a la seguretat, cada cop disposem de més mitjans per minimitzar el risc.
Pel que fa referència a la regata, jo vaig sortir a competir, però sabíem amb què anàvem i  l’objectiu era fer-la sense escales, la qual cosa es va aconseguir.

Creus que l’èxit de la BWR. 2007 es deu al fet que ha estat molt mediàtica?
No, jo crec que ha estat per tres coses fonamentals:
 1ª Una gran organització.
 2ª Surt i arriba a una gran ciutat.
 3ª La fórmula del doble (dos navegants per vaixell) és molt bona.

Quins són els teus projectes immediats?
D’entrada pair el que he fet, i llavors el més importat són  els meus fills i passar estones amb ells i escriure.

Què és el que no has fet i t’agradaria fer en el món de la vela?
Senzillament estic molt content amb el que he fet.

Albert, unes preguntes curtes amb respostes curtes:

Un lloc increïble que hagis vist navegant
 El mar

Un lloc per viure
 Qualsevol en contacte amb la natura

El nom d’un vaixell
 Educación Sin Fronteres

El teu primer vaixell
 Es deia Zeleste

La teva pitjor travessia
 No me’n recordo

I la millor
 Totes

Així és Albert Bargués tot un filòsof del mar, amb uns pensaments que donen molta importància als valors en l’educació, com el seu vaixell, amb el qual ha fet la volta el món, el Educación sin fronteras.

Moltes gràcies, Albert, conversar amb tu ha estat tot un plaer.

Albert Anglada