1. Introducció
2. Arítmies que causen aturada cardíaca
3. Fibril·lació ventricular. Definició, causes i tractament
4. Taquicàrdia ventricular sense pols. Definició, causes i tractament
5. Cadena de supervivència. Importància dels DEA
6. Característiques i funcionament
7. Protocol de desfibril·lació
8. Desfibril·lació. Errors i aspectes a tenir en compte

7.2. DIAGNÒSTIC DE RITMES CANDIDATS A DESFIBRIL·LACIÓ
1- Encendre el DEA. Immediatament, fa un autotest que apareix indicat a la pantalla. Triga sols uns segons a fer-lo i assegura que tot està correcte.

2- A continuació se sent una veu que indica que cal col·locar les plaques.

3- Col·locar les plaques del DEA en el tòrax del pacient, una a la zona infraclavicular dreta i l'altra a la zona submamària esquerra (cada pala du un dibuix explicatiu). Alguns DEA tenen una veu gravada que ho explica quan es posa en marxa.

4- En alguns DEA, un cop col·locats els elèctrodes, cal assegurar-nos que està en forma de "lectura a través de les plaques", ja que, si això no està activat, al monitor no es veu res. Alguns DEA llegeixen el ritme directament. En altres cal prémer el botó d'anàlisi.

Mentre llegeix, indica que no s'ha de tocar el pacient per no fer interferències a la lectura del ritme.

5- Lectura del ritme cardíac: Si la víctima es troba en fibril·lació o taquicàrdia ventricular, un desfibril·lador automàtic descarrega immediatament i un de semiautomàtic indica que la descàrrega està recomanada. Si detecta un ritme diferent als dos mencionats, desaconsella la descàrrega i aconsella revalorar la víctima, veure si té pols, fer maniobres de RCP recomanades segons el protocol i tornar a valorar el ritme.

7.3. REALITZACIÓ DE LA DESFIBRIL·LACIÓ
En cas d'estar aconsellada la desfibril·lació, als DEA semiautomàtics cal pressionar el botó de descàrrega després de seleccionar la intensitat del corrent que s'ha d'utilitzar. El procediment correcte és:

• Indicar a tothom que sigui a prop que no toqui la víctima per evitar el pas de corrent cap a ells. Alguns DEA tenen una gravació de veu que ho diu.
• Comprovar la intensitat de descàrrega. Molts DEA la duen predeterminada tal i com apareix a la pantalla del test inicial.

Quan es fa la recomanació de desfibril·lar, apareix a la pantalla la intensitat de corrent amb què es realitzarà el xoc. Podem variar la intensitat amb els botons corresponents. En primers auxilis, utilitzarem la intensitat proposada pel DEA.

• Descàrrega: un cop assenyalada la intensitat corresponent, cal pressionar el botó de "shock".

El DEA farà una descàrrega de 200 joules i seguidament indicarà que cal comprovar el pols i fer ventilació. De seguida, fa una segona anàlisi de ritme i si persisteix la fibril·lació o la taquicàrdia ventricular farà una descàrrega de 300 o 200 joules segons el tipus de DEA i novament recomanarà revisar el pols i fer ventilació. En una tercera anàlisi, si persisteix el problema, farà una descàrrega de 360 joules.

Un cop desfibril·lat, pot ser que el pacient canviï de ritme i agafi pols. Si apareix ritme efectiu, és para la reanimació cardíaca i es valora la necessitat de seguir amb la ventilació. Si no apareix ritme efectiu, cal seguir amb la RCP i interrompre-la després d'un minut per fer una nova anàlisi amb el DEA o tornar a començar el cicle (igual que fins ara, però des d'aquest moment totes les descàrregues a 360 joules). Cal alternar un minut de RCP cada tres descàrregues per veure si apareix ritme efectiu o si acut personal sanitari.

7.4. ALGORITME D'ACTUACIÓ (RESUM)
Els DEA duen un algoritme d'anàlisi que descriu el procediment que ha de seguir el rescatador: