1. Introducció
2. Arítmies que causen aturada cardíaca
3. Fibril·lació ventricular. Definició, causes i tractament
4. Taquicàrdia ventricular sense pols. Definició, causes i tractament
5. Cadena de supervivència. Importància dels DEA
6. Característiques i funcionament
7. Protocol de desfibril·lació
8. Desfibril·lació. Errors i aspectes a tenir en compte

Existeixen DEA pensats per al seu ús públic per personal mínimament entrenat. Són petits i lleugers i analitzen el ritme del cor amb alta fiabilitat, amb la qual cosa és difícil fallar en la decisió de desfibril·lar o no. A més, són fàcils d'utilitzar. Són segurs per a la víctima i per al rescatador.

6.2. DEA. PARTS
Les parts fonamentals d'un DEA són els botons per encendre'l i els que permeten fer la descàrrega, una pantalla on es dibuixa el ritme detectat, i unes pales o plaques que es col·loquen al tòrax del pacient i reben i transmeten el ritme generat pel cor i transmeten la descàrrega quan donem l'ordre de desfibril·lar.

6.12. DEA. TIPUS
Els DEA poden ser:

• Automàtics: descarreguen immediatament si detecten fibril·lació ventricular.
• Semiautomàtics: informen per senyals acústics o visuals que han detectat una fibril·lació ventricular, i és el rescatador qui decideix desfibril·lar o no.

Aquest aspecte és important: el DEA pot mostrar una línia irregular sense que hi hagi realment una fibril·lació (p. ex.: moviments en fer massatge, respiracions agòniques, camps elèctrics en ambients secs, portadors de marcapassos). Així, abans de desfibril·lar, cal valorar la situació. El DEA no coneix l'estat del pacient, sols detecta una activitat elèctrica. És el rescatador qui ha de valorar la situació de la víctima i decidir desfibril·lar o no. RECORDEU: ESTEM TRACTANT UNA VÍCTIMA, NO EL MONITOR D'UN APARELL.