1. Introducció
2. Arítmies que causen aturada cardíaca
3. Fibril·lació ventricular. Definició, causes i tractament
4. Taquicàrdia ventricular sense pols. Definició, causes i tractament
5. Cadena de supervivència. Importància dels DEA
6. Característiques i funcionament
7. Protocol de desfibril·lació
8. Desfibril·lació. Errors i aspectes a tenir en compte

La fibril·lació ventricular es produeix perquè múltiples punts del sistema de conducció emeten descàrregues elèctriques desordenades i, en lloc d'una contracció global efectiva de tot el ventricle, la musculatura del cor "tremola", sense poder bombar la sang.

En cas de fibril·lació ventricular, a l'electrocardiograma i a la pantalla del monitor cardíac o del DEA, veiem un ritme caòtic, sense complexos cardíacs normals, perquè el que s'enregistra és una sèrie de descàrregues elèctriques desordenades.

Si no es desfibril·la immediatament, pot evolucionar a asistòlia (falta absoluta d'activitat electromecànica del cor) o be a fibril·lació ventricular fina. Aquesta última també es pot beneficiar de la desfibril·lació, pel que cal diferenciar-la de l'asistòlia.

En la fibril·lació ventricular fina, el monitor mostra una imatge de línia quasi recta, amb una petita vibració.

3.2. FIBRIL·LACIÓ VENTRICULAR. CAUSES
Es dóna per qualsevol factor que hiperexciti el teixit de conducció de les parets dels ventricles. El teixit de conducció danyat es torna sensible als estímuls i pot arribar a generar descàrregues espontànies. Aquest dany es dóna, bàsicament, en els casos següents:

• falta d'arribada d'oxigen en cas d'infart de miocardi
• pas de corrent elèctric extern pel cor, per exemple, en cas d'electrocució
• cops secs forts a la paret toràcica, a la zona del cor

3.3. FIBRIL·LACIÓ VENTRICULAR. TRACTAMENT
L'únic tractament efectiu és fer una descàrrega elèctrica reglada. La descàrrega deixa tot el teixit de conducció atordit durant uns segons i elimina les descàrregues anòmales, i l'estímul fet pel nòdul sinusal torna a tenir "via lliure" per passar i recuperar les contraccions efectives. Quant més temps passa des de l'inici de la fibril·lació, és més difícil aconseguir aquest efecte, per la qual cosa s'insisteix a destacar la importància de la desfibril·lació precoç.