1. Introducció
2. Arítmies que causen aturada cardíaca
3. Fibril·lació ventricular. Definició, causes i tractament
4. Taquicàrdia ventricular sense pols. Definició, causes i tractament
5. Cadena de supervivència. Importància dels DEA
6. Característiques i funcionament
7. Protocol de desfibril·lació
8. Desfibril·lació. Errors i aspectes a tenir en compte

La part mecànica del cor és el múscul que forma les parets de les cavitats (aurícules i ventricles). A més, pertanyen a la part mecànica, les vàlvules que obren i tanquen les comunicacions entre cavitats.

La part elèctrica del cor està formada per una zona que anomenem nòdul sinusal i el teixit de conducció elèctrica.

El nòdul sinusal activa els batecs. Cada cop que el nòdul sinusal fa una descàrrega, un corrent elèctric recorre el sistema de conducció, situat a la paret del cor, i provoca una contracció de la part mecànica o muscular. Aquesta contracció és el batec i genera la sortida de sang cap a les artèries.

La descàrrega que recorre el sistema de conducció es detecta amb uns aparells, els electrocardiògrafs, que dibuixen el pas de corrent en una sèrie de ones que configuren l'electrocardiograma. També es pot detectar amb els monitors cardíacs simples o amb un desfibril·lador.

La descàrrega generada en el nòdul sinusal i el pas de corrent per les aurícules, genera l'ona P, i el pas de corrent per la paret dels ventricles genera el complex QRS. Durant la fase de recuperació de la contracció, es dibuixa a l'electrocardiograma l'ona T.

El nòdul sinusal habitualment descarrega de 60 a 100 vegades per minut; per tant, la freqüència normal del batec i les pulsacions és de 60 a 100 per minut. Freqüències més altes o més baixes poden ser normals, mentre no siguin extremes i no causin símptomes (marejos, palpitacions, etc.).

2.2. ARÍTMIES CARDÍAQUES. CLASSIFICACIÓ
El sistema de conducció cardíac pot funcionar de forma anòmala i causar arítmies. Algunes arítmies son benignes. En els primers auxilis només cal actuar en arítmies que comporten aturada cardíaca. Mentre el pacient tingui pols, no cal aplicar cap maniobra de reanimació cardíaca ni de desfibril·lació. En un pacient inconscient, el primer que cal fer és valorar la via aèria i la ventilació, utilitzant maniobres de control de via aèria i de ventilació assistida (boca a boca o instrumentada) si cal. En cas de falta de pols es poden iniciar les maniobres de reanimació cardíaca.

Classifiquem les arítmies en tres categories segons la necessitat de desfibril·lació:

• Grup 1: Ritmes mortals si no es desfibril·la. La desfibril·lació és efectiva i obligada:
            fibril·lació ventricular
            taquicàrdia ventricular ràpida sense pols
  
  
• Grup 2: Ritmes en els quals no s'ha de desfibril·lar perquè aquesta maniobra no és eficaç o, a més, pot crear problemes greus:
            ritmes normals (ritme sinusal) i ritmes anormals que no impliquen aturada cardíaca (el pacient té pols)
            asistòlia
  
  
• Grup 3: Ritmes intermedis on la desfibril·lació té efectivitat limitada o incerta:
            fibril·lació ventricular fina
            taquicàrdia ventricular (TV) amb pols

Els DEA han de tenir gran sensibilitat per al diagnòstic i detectar els del grup 1 i gran especificitat per no mostrar fibril·lació en els grups 2 i 3.

2.3. ARÍTMIES QUE CAUSEN ATURADA CARDÍACA
2.3.1. Fibril·lació ventricular
Es genera per descàrregues múltiples amb origen a les cèl·lules elèctriques de la part del sistema de conducció situada a la paret ventricular. Dóna lloc a una activitat caòtica de la paret muscular, amb pèrdua de batec efectiu.

2.3.2. Fibril·lació ventricular fina
Té el mateix origen que la fibril·lació ventricular i sol aparèixer quan la fibril·lació ja du una minuts d'evolució. La línia del monitor té una vibració fina, que es pot confondre amb una asistòlia. Tot i que a la fibril·lació ventricular fina la desfibril·lació és menys efectiva, cal intentar-ho.

2.3.3. Taquicàrdia ventricular sense pols
Els estímuls elèctrics es generen en una zona anòmala de la paret del ventricle. Poden ser mes o menys rítmics, però no hi ha contraccions cardíaques efectives (no hi ha pols).

2.3.4. Asistòlia
L'activitat elèctrica del cor és nul·la i el monitor del DEA dóna una línia recta. No hi ha contracció muscular i, per tant, no hi ha pols. Cal iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar, però LA DESFIBRIL·LACIÓ NO ÉS EFECTIVA